Experimentant amb l'autoritat

L'ultim divendres, a fonaments de psicologia, ens van passar un vídeo sobre l'experiment de Milgram, en què un suposat investigador instava al subjecte de l'experiment a castigar a un altre subjecte amb descàrregues elèctriques per cada resposta errònia, sense saber que aquest últim es tractava d'un actor. Ja estava al corrent d'altres experiments més propers a la psicologia social, i un que m'agradaria remarcar és el de la Presó d'Stanford. Aquest experiment, portat a terme per Philip George Zimbardo el 1971 és un dels que jo trobo més interessants a l'hora d'adonar-nos dels efectes que pot tenir el simple fet d'assignar-nos rols nous, l'haver "d'interpretar" un paper fins al punt en que ja no es tracta d'interpretació, sinó que aquest rol ha esdevingut part de nosaltres. És increïble com uns estudiants podien haver actuat amb aquesta crueltat amb individus que no eren ni més ni menys que ells.

La Presó d'Stanford


D'altra banda, trobo també molt interessant l'experiment d'Asch, en què al subjecte se l'indicava que havia de relacionar una línia d'una determinada longitud, amb una de la mateixa longitud entre tres possibles. El subjecte, sense saber-ho, es trobava envoltat d'actors, la feina dels quals era respondre incorrectament per tal d'observar fins a quin punt el subjecte es deixaria influenciar en una qüestió que no presentava cap tipus d'ambigüitat. Els resultats van ser sorprenents al descobrir que el 75% dels subjectes estudiats havia estat d'acord amb el criteri erroni dels actors al menys una vegada. Una altra mostra de la varietat d'influències a les que, moltes vegades sense adonar-nos, estem sotmesos.

Experiment d'Asch sobre Influència Majoritària

Pensant una introducció original

Doncs bé, aquí comença el meu blog de fonaments de psicologia. Com moltes altres coses, se sol tenir clar com es comença, però evidentment que el final no deixa de ser incert. Primerament pel fet que no sé si només em passa a mi, però no estic del tot segur de tenir prou clar l'enfocament que haig de donar a allò que escrigui. Aprofitant, de totes maneres, que el blog s'estrena avui tornaré a la sessió de dilluns, i principalment a una de les parts més interessants que vaig trobar en aquelles dues hores de classe: El condicionament. Ja estava al corrent de l'experiment de Paulov amb els gossos, i també de la desensibilització sistemàtica, però no deixo de trobar fascinant tot el complex entramat neuropsicològic que ens pot fer arribar a associar certs estímuls neutres en un principi a experiències quasi traumàtiques, o de record bastant desagradable. D'altra banda, trobo que el mètode de desensibilització, tot i ser bastant lògic, sembla impossible pensar que una fòbia que podia portar anys present, fins a formar gairebé part de la resta de les idees amb les que hem viscut tota la vida, es pugui "solucionar" amb uns "senzills" exercicis de relaxació en front de l'estímul.
Són aquestes curiositats les que em fan estar segur que no m'he equivocat pas d'estudis.