El diumenge passat vaig veure el programa Redes, de TVE, un programa que aprofito per recomanar, ja que sol tractar temes lligats d'una manera o altre a la psicologia. Aquest diumenge parlaven de l'educació, i principalment sobre els professors. Ara no recordo el nom de l'entrevistada, però un dels problemes que deia trobar en els professors d'avui dia és que no saben aconseguir realment que l'alumne s'interessi per la seva assignatura. D'altra banda, també comentava que el fet per a un alumne d'haver de passar per diferents professors al llarg del dia, fomenta que no es puguin establir vincles suficients amb el professor, la qual cosa segons l'entrevistada provocava, en primer lloc, desinterès, i en segon, la disminució de confiança de l'alumne cap al professor, la qual cosa deriva en menys participació a les classes, més vergonya a l'hora de preguntar dubtes...
Jo estic d'acord en gran part amb l'entrevistada, i, com ella, trobo raonable que si hi ha d'haver alguna modificació, es comenci en primer lloc per la formació dels docents. Si ensenyen a un professor a saber comprendre la manera de veure les coses del seu alumne, pot trobar quina és la manera més adequada per tal que aprengui nous conceptes o desenvolupi unes determinades habilitats. Si el professor rebés una formació que li permetés connectar realment amb els seus alumnes no seria tan fàcil que perdessin l'interès, que, segons el meu parer, podria ser perfectament una causa del fracàs escolar del que tant estem sentin a parlar.
Trobo que és evident que la psicologia juga un paper clau en els conceptes que s'haurien d'incloure en la formació dels docents, només d'aquesta manera el professor pot descobrir quins poden ser els problemes de l'alumne, quins són els processos que més li costen o com pot "accedir" a ell per tal de fer-li despertar interès per l'assignatura.
Per últim aclarar que no es tracta de cap crítica, és simplement un tema que em va interessar i amb el que estic d'acord, trobo que s'hauria de plantejar un possible canvi en la formació dels professors, i crec que veuríem un canvi positiu.
No he trobat cap fragment de l'entrevista que pugui penjar, si us interessa, el podeu veure a la pàgina web http://www.redes.tve.es/
miércoles, 16 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Un molt bon post, Adrià!
ResponderEliminarEndavant amb el blog!
ja sé fer servir més ho menys el blog xD després del seu temps... doncs he pogut, i hi tinc peixos i tot jajajajja a baix de tot del blog ^^
ResponderEliminarun petó adriiii
Sí, a molts professors els costa entendre o connectar amb els alumnes, i gran part dels fracassos escolars són deguts a aquestes dificultats.
ResponderEliminarCrec que un dels grans problemes dels professors és creure que no pot haver relació, comunicació o enteniment entre un mestre i un alumne. És a dir, molts d'ells obliden que per arribar a ser professors, van haver de ser alumnes. Si es tingués més en compte que cada dins de cada professor hi ha un alumne, potser la confiança mútua, el respecte i la complicitat serien elements que tindrien més rellevança a les escoles i instituts, perquè no és tan difícil entendre els desitjos i temors d'un alumne, ja que comparteix els desitjos i temors que el professor tenia.
No sé si m'he explicat gaire bé :)
Gràcies per la recomanació.