Una Casualitat

Arran d'aquestes dues últimes setmanes, entre el treball dels articles Cos-Ment i el treball sobre l'evolució de la conferència de Carlos Hernández Blasi i el documental de Lennart Nilsson, em sembla que està canviant la meva manera de mirar-me l'ésser humà. Segons l'article que em va tocar treballar a mi, i amb el qual estic d'acord, si més no, en aquest punt, es defensa que l'evolució del nostre cervell ha estat fonamental per al desenvolupament de totes aquestes qualitats a les que ens referim com a "mentals". Això m'ha fet pensar, i he acabat arribant a la conclusió, més o menys encertada, que som un caprici evolutiu, una casualitat per entendre'ns. Un procés que aparentment no està regulat per res (si hi ha "alguna cosa" que ho regula, sens dubte queda fora del meu abast) ha fet que d'un organisme constituït per una sola cèl·lula mancada fins i tot de mitocondris, hagi acabat esdevenint un ésser pluricel·lular, amb cèl·lules específiques, capaç d'interactuar i modificar el seu entorn fins a nivells inimaginables per a qualsevol altre ésser viu. I el més important de tot, un ésser capaç de pensar, d'adonar-se que tot el que passa al seu voltant passa per algun motiu, un ésser capaç d'imaginar i comprovar aquests motius de manera empírica, un ésser capaç d'arribar a comprendre les successives modificacions que l'han portat a l'estatus que ocupa ara dins del món viu.
Ho trobo senzillament increïble, qualsevol altre rumb que hagués pres l'evolució en un moment donat hagués pogut acabar amb l'espècie humana vivint encara dalt d'un arbre. El súmmum del procés evolutiu, l'ésser humà